Portada

PostHeaderIcon Ultimes noticies

Últimes notícies publicades

El dia 27 de maig va ser un dia joiós no només per a les comunitats de l'Anunciata a Àsia sinó per a tota la Congregació. Tres joves vietnamites, Nguyêt, Dào i Duyên, han donat un nou pas endavant en el seu discerniment vocacional; han deixat la seva família, la seva terra i decidides volen seguir la crida del Senyor i interioritzar més en la vida religiosa i en concret en el nostre carisma de Dominiques de l'Anunciata.

Són les tres primeres joves que han fet el postulantat a la comunitat Ntra. Sra. del Rosario, de Ho Chi Minh (Vietnam) i ara s'integren al noviciat que la Província Sant Ramon de Penyafort té en Calamba City (Filipines).

L’entrada al noviciat es va fer a la comunitat de San Carlos City, on estaven reunides la major part de les germanes de les tres comunitats a les Filipines fent els Exercicis espirituals. La cerimònia va ser en la litúrgia de Vespres amb el ritu adequat a aquest moment, senzill i ple de significat. Recordava en aquests últims dies que diverses germanes han passat al Pare, allò que diu l'himne al Pare Coll “Juventud en tu mano está el destino… y al relevo con la antorcha esperan ya, otras llamas que prendan en tu llama, el Amor que en la vida triunfará! “

La nostra felicitació més afectuosa a les noves novícies, juntament amb la nostra pregària al Senyor perquè les vagi acompanyant i enfortint en la seva vocació. Que intercedeixi també per elles el nostre estimat Pare Coll.
                                                                             Gna. Rolindes González

 Veure més fotografíes

Veure la noticia al blog Asia Pare Coll. Feu els vostres comentaris

 

10 ANYS de Tallers Missioners, amb tocs d'una vivència.

La meva presència en aquestes pàgines obeeix al fet d'haver estat convidat, el passat 9-05-2015, a la commemoració dels 10 anys d'activitat conjunta que, Seglars i Germanes Dominiques de l'Anunciata, duen a terme de forma admirable, en els Tallers Missioners Pare Coll.

Sortim puntualment de la plaça de la Universitat.  El dia acompanya. A Sant Andreu recollida de partícips de diferents indrets; a Montcada més; finalment a Vic la resta de cooperants i Germanes de la casa Mare. Durant el trajecte preparació interior, per mantenir viva la intel•ligència perceptiva i que res m'agafi distret. A Ripoll, pausa d’avituallament i de nou a l'autocar.

Arribem a Gombrèn, visita a l'església i la Casa Natal del nostre estimat i proper Sant, amb explicacions pedagògiques i contextualització històrica, de llocs i fets característics de la seva Missió i vida. Acabada la visita, amb el més genuí que em vaig quedar, va ser el Rebost, possiblement de la época del Pare Coll.

Posteriorment vam anar a l’eixida, on en un ambient distès, entre rialles i somriures, es van fer unes fotos de record; després vam passar al menjador, on unes taules ben preparades i amb tot ben disposat, ens esperaven. El menjar casolà, i afinat amb les qualitats de les cuineres que en saben, era acompanyat d'un vi multi funcional i lleuger, mol adient. El servei un regal i testimoni dels principis essencials que proclamava el pare Coll; en aquest sentit, considero que l'enunciat: “Ensenyar amb els llibres és un camí molt llarg, però amb l’exemple és breu i eficaç”, és el més encertat, amb el que vaig observar. Tota una lliçó; on vaig descobrir que la enèsima edat no es obstacle per transmetre i oferir tot el que vaig rebre.

Després d'expressar-nos complaença mútua i d'acomiadar-nos de la comunitat de Gombrèn; amb el gaudi de la  bellesa de la natura, vam fer el camí fins l'autocar que ens esperava.
Al cap d'una estona d'autobús arribem a Vic, on les germanes de la comunitat ens esperaven. El primer que vam visitar va ser l'Església de la Casa Mare, on es troben les làpides, d’homenatge a les Germanes màrtirs i al Sant missioner del Vietnam, al costat de les restes del Pare Coll i les de la primera Priora General. Després d'una breu explicació sobre el context històric i les condicions en què es van dur a terme la seva vida, obres i l'ulterior esdevenir de la congregació i els museus, vam cantar l'himne del Pare Coll. A continuació vam visitar l'Altar, on es troben i es poden venerar les seves restes.

Posteriorment se'ns va convidar a prendre un refresc i veure els espais de la planta baixa; temps que vaig aprofitar per a la lloança i la pregària, al costat de les restes de l'Amic, Sant i Mestre, Pare Coll.

 A l'hora establerta, entre paraules d'agraïment i d'un afable comiat, vam pujar l'autocar i iniciarem el retorn al nostre destí.

Em permeto afegir que tot i que és molt merescut, no he fet esments personals perquè tothom és igual d'admirable i valuós. La suma del simple gra de pols, fa el maó. D'aquí s'esdevé que la fidelitat a les virtuts, bondat i santedat del Pare Coll, que de Vic i Gombrèn, irradien al món, fan que l'Anunciata, en quatre continents i vint països estigui present. I en aquest sentit i pel que fa a mi, us vull dir que estic amb vosaltres, per privació de la meva esposa i per haver recollit amb honor, el seu testimoni per designi del Cel.

Si ser agraït és ser just, agraït he de ser amb l'Anunciata de Cerdanyola, que a Elisabets em va portar i a Elisabets, per que a Vic i Gombrèn em van convidar, i això ha estat el germen que del Pare Coll, i dels qui propaguen la seva Missió, m'hagi impregnat i siguin per a mi el veritable Rebost, de força i fortalesa espiritual, a partir del qual, el meu viure, ser i fer és totalment diferent.

Gràcies per tot el que em doneu, i en devoció a créixer m’ensenyeu; i un agraïment molt especial a les altres Germanes i Éssers que ens han precedit i eternament gaudeixen de la Bondat i l’amor de Déu.

                                                                  jmj. Espòs de la Maria del Carme Sauló, A.C.S.

Veure les imatges de la visita a Gombrèn

Veure les Imatges de l’exposició dels tallers missioners

 


18 d’abril de 2015

El dia 18 d'abril va tenir lloc la X Trobada dels Tallers Missioners a la comunitat de les dominiques de l'Anunciata del carrer d’Elisabets, a Barcelona.
No es pretén fer història, però sí recordar que ha estat una iniciativa vinculada fa temps a la nostra Província i que ara pren una nova embranzida. Cal destacar aquestes novetats, com la vinculació de nous col·laboradors en la realització eficient dels treballs.

Aconseguir els objectius proposats passa per elaborar manualitats que arribin a complaure tots els públics: infants, joves i adults. Val a dir que aquesta proposta inicial de voluntarietat ha despertat en els propis participants uns valors molt lloables com els de la satisfacció d'una tasca feta en grup, la creativitat, el desinterès, tenir noves fites, saber donar quelcom de propi... Per tal que tingui més rellevància aquest apartat diré que cada vegada es fa amb més rigor, gràcies al manteniment d'aquella naturalitat que li és peculiar.

CELEBRACIÓ  DE LA INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ

L'equip organitzador va trobant noves formes d'ambientació i de pregària.
Aprofito l'avinentesa d'aquest breu esbós per agrair a les germanes M. Núria Cuéllar, Pilar Bosoms i a l'equip de Missions per saber buscar i reflectir amb tant d'encert les reflexions servides sota el prisma d'evangelització missionera.

Uns moments de pregària, de reflexió, d'escolta i de silenci, que repartits en un mateix clima ambiental mantenen el regust agradable d'haver participat comunitàriament d'uns moments de pau i de serenor. Com a cloenda d'aquest moment, el cant del Virolai va ser el fermall sonor i emotiu per la participació de tothom.

En sortir de la capella, se'ns va lliurar un punt de llibre, on es fa palès el sentit missioner per a les imatges i de record d'aquesta efemèride.
Arriba el moment cerimoniós d'inaugurar l'exposició. La Gna. Pilar Bosoms, després de recordar què s'havia fet altres anys, va tallar la cinta, fet que va donar pas a l'entrada a la sala.

Tots els congregats van poder veure la varietat de treballs que s'exposaven. La major part dels participants, a més de fer manualitats que donen, també col•laboren comprant. Durant uns quants dies l’exposició restarà oberta perquè altres persones també en puguin gaudir i vagin prenent consciència que més enllà de les nostres fronteres hi ha un món que espera la nostra generositat. Tot el que es recapti es destinarà als projectes missioners d’aquest any.

Un altre moment més distès i de comunicació va ser el berenar. Ho hem d'agrair a la comunitat d'Elisabets, que sempre té molta cura d'aquests detalls.

En complir-se el desè aniversari de la celebració conjunta d'aquests Tallers, el Consell provincial ho celebra proporcionant als membres col•laboradors una excursió a Gombrèn i Vic. Un motiu de proximitat i coneixement de sant Francesc Coll, visitant la casa natalícia i el poble on va nàixer i viure els anys de la seva infantesa. I dir-li que aquí hi ha uns nous col·laboradors de la seva obra i missió, demanant per a tots ells la seva protecció i benedicció.
                                                                                         Gna. Rosa Reverter

Veure les imatges de l'exposició i celebració

 


Dominic, missioner, fundador de les Dominiques de l’Anunciata

.

 

Sant Francesc Coll era ric de fe i confiança en qui anomenava normalment el «bon Déu». Va experimentar i comunicar el convenciment que els treballs i les tribulacions no tan sols són suportables, sinó fins i tot fàcils d’afrontar amb el record que Déu és Pare per a tots i en tota circumstància. Fou com un volcà d’amor, sense descans en l’afany de difondre la seva lava incandescent fins a l’altre cap del món. La força de l’esperança l’aguantava, i així posà el cor en els béns del Regne de Déu i confià en l’omnipotència divina. Aquestes forces, que certament són humanes però tenen l’origen en Déu, el van enriquir, i aquesta era la riquesa que repartia.

A la distància de més d’un segle i mig hi veiem els trets d’un apòstol que contribuí amb eficàcia a renovar la societat i la religiositat del seu temps. Un profeta que va escoltar i comunicar tot el que el Senyor li encarregava de transmetre al seu poble. La providència ha volgut que la seva canonització tingués lloc en un any especialment dedicat al sacerdoci. És un bon model de vida i missió sacerdotal. És, per descomptat, un amic entranyable dels preveres, als quals dedicava un temps especial, abans d’adreçar-se al poble on l’havien cridat. Ho feia per mitjà d’exercicis espirituals, abans de començar les missions populars. Foren centenars, i de diferents diòcesis, els capellans que escoltaren la seva veu i se li obriren en aquelles trobades de recés que els dedicava com a primícia dels seus treballs esgotadors. El consultaven tant els que ocupaven parròquies rurals, com els que atenien la feligresia de les grans ciutats.

Després de la trobada amb els pastors organitzava el tracte directe amb els integrants del laïcat, de totes les edats i condicions. Tots hi trobaven paraules de vida eterna, el regal de la misericòrdia de Déu i de la trobada pacífica i justa amb els altres. No s’oblidava dels ancians, impedits, malalts, presos i tants pobres com llavors recorrien els camins o vagaven per ciutats i viles.

Els nens i nenes, particularment, li van robar el cor. Coneixia les seves carències i, sobretot, confiava en les possibilitats que tenien. Eren un sòlid fonament de la vida familiar i social. Per a la infància i joventut necessitada va planificar l’apostolat de la seva congregació, reunida per oferir camins de perfecció i apostolat a moltes noies pobres amb vocació religiosa. Animà les religioses en el seu camí. I proposà a la seva congregació de dominiques de l’Anunciata el mateix ideal de sant Domènec: servir a la taula de la doctrina cristiana amb la llum de la teologia.

Del pròleg del llibre “El Pare Coll Dominic” per Vito T. Gómez Garcia. O.P. postulador general de l’orde de Predicadors

Entra a l'espai dedicat a Sant Francesc Coll

 

 Homenatge a les germanes Dominiques de l'Anunciata
que allí sembraren….
El 25 d’abril va ser un dia de joia i d’acció de gràcies. Trobada de les germanes de bon matí a l’escola…passejant i evocant molts records de la vida que cadascuna va viure a la comunitat i al poble. Quantes vivències! Quantes persones venien al pensament!

Com no agrair aquest homenatge! Donar les gràcies per tot el que ha suposat de preparació fins arribar aquest dia. Tot mirant les fotografies, els treballs… se sentien les rialles i l’alegria de les abraçades d’uns i altres. Els passadissos i el pati s’anava omplin i tot mirant el campanar recordàvem les campanes que tantes vegades ens convocaven a l’escola.

Gràcies a tots, en especial als professors i professores per haver-nos fet sentir vives, il·lusionades encara pel que avui es diu: “Passió per educar”

Llegiu-ne més...

 
Més articles...
Agenda
Octubre 2019
L M X J V S D
30 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31 1 2 3
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner