Portada

Jesús ressuscitat és l’objectiu de les nostres mirades, cada un dels dies del temps de Pasqua.

I aquest goig de Pasqua ens fa mirar la vida amb ulls nous. Perquè la humanitat, amb Jesús, ha estat transformada, i ha començat  una nova creació.

Aquesta vida renovada és l’obra de l’Esperit. Pels apòstols, l’experiència de rebre un Esperit nou, un Esperit que els transforma i els fa viure allò mateix que Jesús vivia, els fa sentir-se continuadors de l’obra de Jesús.

Això ho vivim en la comunitat del creients: en l’Església, en l’eucaristia, a través dels sagraments... És el lloc
on sentim la crida per ser testimonis d’aquesta Bona Nova per mitjà de la nostra manera de viure i també a través de la nostra paraula.

I com que aquest "Pas" Pasqua l'ha fet com a Cap de la nova humanitat, s'ha convertit en model i prototipus d'allò que l'Església sencera, la comunitat dels seus creients, ha de realitzar. Ell és el Germà Gran, que ha recorregut el camí vers la nova Vida. El "príncep de la vida" (Pere, a Fets 3,15), el "cap de fila" (Hebr.), el "primogènit d'entre els morts" (1 Cor 15). Es a Ell que hem de seguir tots els cristians.

Els cristians despleguem en la historia la Pasqua de Jesús, l’anem desenvolupant; es pot dir que la Pasqua no està acabada: s'ha acomplert en el nostre Cap, Crist; però encara s'ha d'acomplir en nosaltres. El Pas vers el Pare, i vers la nova existència, continua en nosaltres.

Celebrem la cinquantena de PASCUA!

 


Viure en veritat la Setmana Santa significa obrir els ulls a Crist sofrent, acompanyar-lo amb la mirada de fe i d’amor, per poder participar de la seva vida, morint a l’home vell que ens reté en l’egoisme i vivint la nova vida de salvació i redempció.

Acompanyar Jesús sofrent i morint, ens demana també, obrir els ulls per veure les necessitats que hi ha en el nostre entorn. En cada persona que sofreix Jesús hi és present, sofrint amb ella, transformant el seu sofriment en vida que no mor.

La donació i la compassió que brolla de la creu de Crist és per tota la humanitat. Cada cristià ha de ser portador d’aquesta bondat i misericòrdia a les persones ferides que troba en el seu camí. En el nostre món hi ha molt sofriment, hi ha, per tant, molta necessitat de lliurament gratuït i de bondat guaridora. 

Hem se ser portadors i portadores de la misericòrdia que brolla de la creu de Crist, amb la paraula i fets de consol d’amistat, d’ajuda, de comprensió, d’evangelització.
 

JORNADES DE FORMACIÓ PERMANENT 27 a 29 de desembre

A la convocatòria de la Priora Provincial Gna. Maria Rosa Masramon i Consell van respondre diverses Gnes. unes 89, de les distintes comunitats (24) que formen la  Província “San Ramon de Penyafort” a Catalunya i les Illes Balears.

Les germanes de les diferents comunitats -un bon exemple de multiculturalitat- arribaren puntuals a Vic, se entrellaçaven salutacions, abraçades i mostres d’alegria per trobar-se; a simple vista, semblava tenir-ho tot superat.

Davant el tema “Orientacions per una formació multi-intercultural” sorgien entre nosaltres unes preguntes: aquest tema no és per les que estan a missions? A la nostra edat serà profitós aquest tema?

La formadora Diana de Vallescar Palanca, Doctora en Interculturalidad semblava haver sentit els nostres dubtes i ens va introduir en el tema amb algunes preguntes que ens comprometien personalment, per a què aquesta formació? Què sabem? Com ho experimentem?

Llegiu-ne més...

 
Agenda
Abril 2018
L M X J V S D
26 27 28 29 30 31 1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 1 2 3 4 5 6
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner